Entendre Podemos (?)

Fa ja un temps de l’aparició de Podemos, suficient com per que ja pocs s’atreveixin a dir que és quelcom que passarà en 2 dies. El cert és que des de l’esquerra radical en molts sectors encara no sembla que s’acabi d’entendre el fenomen i s’intenta analitzar des d’una òptica que no permet comprendre’l. Sumat a la tendència a tractar allò aliè o que no es compren amb cert despreci o rebuig, es comença a apreciar a les bases dels moviments popular més rupturistes crítiques merament des de la distància identitaria, i viceversa en alguns cercles de podemos.

Per això he volgut fer un recull de material sobre Podemos explicat per la mateixa gent de Podemos, per intentar entendre amb quins anàlisis i quines categories es construeix aquest projecte polític. No hi ha cap referència al seu programa econòmic doncs ja se n’està parlant molt i alhora penso que aporta molt poca informació per la comprensió del projecte polític ja que Podemos tracta el programa econòmic merament com un element tàctic. Així doncs a continuació una petita selecció de materials amb una voluntat merament divulgativa:

Recull de materials

Segurament el material més accessible per introduir-se als conceptes i anàlisis que fa Podemos sigui aquest debat de Fort Apache titulat: “Podemos y el populismo”. Alhora és interessant veure’l contextualitzat amb les crítiques que reben, en aquest cas per part de IU.

https://www.youtube.com/watch?v=-q9oxr54X_Y

També són molt ilustratius dos materials d’Íñigo Errejón, un dels ideolegs de Podemos:

Com es pot comprovar fins aquest punt Laclau és un dels teòrics dels que més beu l’anàlisis de Podemos. Així doncs és oportú acabar entrant en més en aquest autor. Per fer-ho, us deixo l’article que es cita en el vídeo:

Aquest últim de lectura potser més densa és molt il·lustratiu sense necessitat d’entrar en totes les apreciacions sobre lògica que fa l’autor i que fan al text feixuc de seguir.

En aquest article de polèmica entre Laclau i Zizek, es troben alguns dels elements fonamentals que permet explicar les diferències polítiques entre Podemos i molts dels moviments rupturistes de base, és il·lustrativa la següent cita:

A estas alturas debería estar claro que no entiendo por «lo político» ningún tipo de área regional de acción, sino la construcción contingente del nexo social. Es por esa razón que la categoría «hegemonía» adquiere su centralidad en el análisis social. La consecuencia es que la categoría «formación hegemónica» reemplaza la noción de «modo de producción» como totalidad real autoabarcante. Las razones son obvias. Si el modo de producción no crea sus propias condiciones de existencia –es decir, si estas son proporcionadas externamente y no son un efecto superestructural de la economía–, esas condiciones son una determinación interna de la totalidad social primaria. Y esto es aún más evidente si añadimos que los nexos entre diferentes momentos y componentes del proceso económico son ellos mismos productos de articulaciones hegemónicas.

Com es veu, Laclau carrega durament contra Zizek i contra el marxisme en general. Val a dir que per fer-ho pren una carictaura simplista dels anàlisis marxistes i carrega durament contra ells. No crec que tinguin gaire a veure la visió marxista de caricatura que critica Laclau amb el marxisme contemporani d’autors com Lebowitz o Kohan.

Epíleg

No volia acabar aquesta entrada sense referenciar el intercanvi epistolar entre membres de Podemos i la CUP, doncs penso que és il·lustratiu i alhora interessant de rellegir amb la òptica dels materials anteriors:

 

Julià Mestieri – @julimestieri