Reprenc l’activitat al blog per parlar avui d’un llibre del “SAR”.

“Podemos seguir siendo de izquierdas? (Panfleto en sí menor)” de Santiago Alba Rico està editat per Pol·len edicions i ja està apunt la segona edició amb pròleg de David Fernandez.

Si s’hagués de definir en una sola paraula clarament seria: indispensable. En un temps en què l’esquerra radical creix exponencialment en base, en representativitat institucional i en altaveus aquesta obra introdueix un arsenal d’anàlisis que permeten redefinir l’arquitectura teòrica de les propostes transformadores.

L’autor planteja des de un gran bagatge teòric noves perspectives d’interpretació i valoració d’artefactes polítics com l’Estat i el Dret. Des de la filosofia més elemental avança fins a plantejar noves interpretacions del rol social i històric d’aquestes institucions, així com de la Història mateixa.

“[…] Si la política es inevitable desde el momento en que la Sociedad tiene que hacerse cargo de la Historia para sobrevivir, un proyecto histórico de izquierdas, obligado a articular en el mismo bastidor naturaleza/sociedad/historia, debe ser, a mi juicio, revolucionario en lo econnómico, reformista en lo institucional y conservador en lo antropológico.”

El que en els principis de les argumentacions sembla una banalització interclassista o que obvia la tradició marxista i de l’esquerra en general acaba essent sempre una construcció teòrica paral·lela a la clàssica que més enllà de que es comparteixi o no obliga a qualsevol ment desperta a reflexionar-hi profundament; que ja és molt.

Del llibre destacaria dues tesis principals, entre moltes altres:

• La primera perfectament resumida per l’autor és que “l’esquerra ha de ser revolucionària en allà econòmic, reformista en allà institucional i conservadora en allò moral”.
• La segona -compartida amb la obra dels companys intel·lectuals de l’autor Luis Alegre Zahonero i Carlos Fernandez Liria “El Orden en el Capital”– és la incompatibilitat de la moral més bàsica (posant com exemple els 10 manaments cristians), el Dret i la Democràcia amb el capitalisme, i per tant el caràcter rupturista de defensar-les.

Així doncs “Podemos seguir siendo de izquierdas?” és una cop de mall al discurs esquerranista que emergeix en els portaveus a l’us de les esquerres més transformadores. Un cop sobre la taula per forçar a la reflexió i a la complexificació dels discursos polítics de l’esquerra, és també un arsenal argumental i discursiu que per subscriure o desaprovar les tesis que defensa cal incorporar per poder explicar i transformar la realitat complexa en la que vivim.

“La pretensión de ciertas izquierdas estalinistas de que habria algo así como una instancia ética ontológicamente irreductible, previa y posterior, siempre vigente, siempre pregnante, siempre irrigando desde el futuro todos nuestros gestos, una especie de ‘suspensión moral de la moral’ […] que nos permitiría por el camino utilizar todos los medios, es tan sofística y religiosa como la infalibilidad del Papa o la inexorabilidad del Neoliberalismo.”

Julià Mestieri.