Monthly Archives: August 2014

Apunts breus. Cooperativisme i qüestió sindical

apunts suscitats per: https://twitter.com/Informatica_CGT/status/502556524812976128

Sindicats…

Com totes les lluites socials ‘parcials’ en la nostra societat capitalista, la lluita sindical és una lluita eminentment reformista (lluita per millores dins del sistema). Ara bé, a diferència d’altres té un gran potencial per convertir-se en quelcom més que una lluita per millores concrets. Aquesta particularitat li confereix el fet d’estar ubicada al nucli de la producció, on s’expressa amb més força la contradicció capital-treball. Per aquest motiu, els i les revolucionaries, treballem per convertir-la en una lluita política i de trencament amb el sistema capitalista.

El sindicat, i especialment el sindicat combatiu, és una eina tremendament útil pels treballadors i treballadores i la seva lluita d’emancipació. Aplicant la màxima d'”anàlisi concret en la situació concreta” es deriva que qui treballi ha d’estar sindicat com a eina d’autodefensa i d’ofensiva per les nostres vides i encontra de l’explotació.

Cooperatives…

Per desmuntar un mite, més enllà del que s’empenyin a dir els “militants cooperativistes” de les grans cooperatives, en les cooperatives pot existir i existeix explotació, segurament prenent formes més complexes que en una empresa capitalista clàssica.

Entesa com apropiació de plusvalia l’explotació existeix quan hi ha treball assalariat en el si de la cooperativa, com en el si de qualsevol empresa capitalista. Ara bé, el fet de que siguin els treballadors propietaris de l’empresa (que no sempre dels mitjans de producció) fa que haguem de considerar una segona forma.

obrero_coperativaEn inserir una cooperativa en el mercat capitalista i sotmetre-la a les seves forces i pressions, una cooperativa (igual que una pime o un autònom) pot acabar veient-se amb poca o nul·la capacitat de negociació amb els altres agents. D’aquesta manera les condicions de treball no les poden determinar els i les treballadores, sinó que venen imposades per la necessitat de vendre. Apareix l’apropiació o l’extracció de valor generat per la cooperativa a través de dinàmiques del “marcat”, dit ras i curt, treballar per menys del que val la pròpia feina per poder-la vendre. És una situació amb forts paral·lelismes amb la necessitat de vendre la força de treball al capital per poder subsistir. Aquesta problemàtica és la causa més típica de l’autoexplotació.

La batalla…

Arribats a aquest punt la pregunta seria, com es lluita contra aquestes formes d’explotació dins del coopertivisme actual?

És clar que per lluitar contra l’explotació típicament capitalista en el si del cooperativisme cal l’organització dels treballadors (a.k.a. sindicat). També cal dir que l’acció sindical s’ha d’adaptar al context i tenir en compte les dinàmiques (suposadament) més democràtiques d’una cooperativa i els mecanismes dels que si que es disposa i no es disposen en una empresa de propietat no col·lectiva.

Pel que fa a la apropiació o extracció de valor l’acció s’ha de dur en dues línies d’actuació. Una d’organitzativa interna per fer front a aquesta explotació amb l’eina més directe de la que es disposa: la pròpia cooperativa en mans dels treballadors. La segona és clarament l’acció social o militància política per canviar de base la nostra societat per defensar les nostres vides.

Dit això i responent a la pregunta (amb segones) que motiva el post:

la resposta és que clarament si, quan l’anàlisi concret de la situació concreta corrobori que es tracta d’una eina efectiva de lluita (revolucionària). El que he intentat exposar més amunt és que pot ser que en casos com el d’algunes cooperatives no és aplicable una translació.

Per acabar és indispensable mencionar el que alguns dels sindicats més combatius com la CGT o la COS estan començant a recuperar i que dona una altre dimensió al tema. Parlo del sindicalisme entès des d’una visió d’acció social, com a eina de lluita de classe més enllà del lloc de treball. Una visió de sindicalisme totalment necessària que basa la seva força en la solidaritat de classe, és la principal eina per lluitar en nous contextos d’explotació (autònoms, pimes, temporalitat…).

Si bé des dels sindicats s’ha d’exercitar aquesta lluita, també és cert que no és un àmbit exclusiu del sindicalisme i que la tendència és que cada vegada més gent es sumi a les accions individualment o des d’altres organitzacions rupturistes. Així doncs la lluita pel canvi de base s’ha de donar, però es dona tant des dels sindicats combatius com des d’altres organitzacions de classe.

 

Espero que aquests apunts puguin servir per suscitar un debat entre companyes.

Julià Mestieri (@julimestieri)

 

 

“Dona, raça i classe”, d’Angela Davis

[Aquesta ressenya pretén ser un breu resum amb impressions personals i una breu valoració i/o recomanació]

women-race-and-classL’autora, Angela Davis és activista política, autora i investigadora. Va ser líder del Partit Comunista als 60’s i va participar activament en el moviment pels drets civils a Estats Units amb una estreta relació amb el Partit dels Panteres Negres.

“Como trabajadoras, las mujeres, al menos, habian disfrutado de la igualdad economica, pero como esposas estavan destinadas a convertirse en apendice de sus companyeros varones, es decir, en sirvientas de sus maridos” A. Davis

En el llibre “Dona, raça i classe”, escrit posteriorment al 1981, recull i sintetitza experiències i aprenentatges de dècades de lluita i estudi. Com denota el títol de l’obra una de les seves característiques principals és la conjunció de 3 eixos d’opressió i lluita: l’eix de gènere, l’eix racial i l’eix de classe. Un gran mèrit de l’obra és concretar els grans punts d’unió entre aquests tres àmbits de forma acurada i des d’una perspectiva que inclou els sistemes socials dels quals deriven les diverses opresions.

“Realmente la ideologia burguesa y, particularmente, sus dirigentes racistas, deben de poseer el poder de disolver imagenes reales de terror convirtiendolas en algo opaco e insignificante, y desvanecer terribles gritos de sufrimiento de seres humanos confundiendolos con murmullos apenas audibles antes de silenciarlos por completo” A. Davis

Estructurat en 13 capítols aborda diversos debats i polèmiques tant teòrics com pràctics en el si dels diversos moviments d’alliberament desenvolupats als Estats Units. Malgrat tractar temàtiques específiques, que van des de l’esclavitud fins al control de la natalitat, els diversos capítols es succeeixen en l’ordre que permet aproximar-se històricament a les qüestions tractades.

ph_0111202697-Davis_ADe lectura àgil (si s’obvia la multitud de cites a estudis i articles) conté una bona dosis de contextualització històrica, de manera que no cal conèixer especialment el context estatunidenc, sinó que més aviat n’és una bona introducció. Malgrat això, cal entendre el context en que està escrit el llibre i les polèmiques a les que respon i fa incidència, motiu pel qual en determinats aspectes hi fa un èmfasis que potser avui no seria tant primordial.

Més enllà que algunes de les qüestions tractades són totalment vigents avui en dia, una altra gran virtut de l’obra, és que en el seu anàlisi dels diversos moviments d’alliberament i les contradiccions que sorgeixen on aquests es troben (p.e. el racisme en el moviment sufragista) aporta arguments i perspectives d’anàlisi totalment vigents i molt útils per afrontar problemàtiques que avui en dia es troben en el si dels moviments socials.

“El hecho de que las mujeres de clase trabajadora sufran una expotación mas intensa que los hombres de su misma clase amplifica su vulnerabilidad al abuso sexual, mientras que, simultaniamente, la coercion sexual que se ejerce sobre ellas refuerza su vulnerabilidad a la explotación econòmica” A. Davis

Menció apart mereixerà el darrer capítol sobre el treball domèstic, que entra a polemitzar amb les italianes de la campanya per el salari pel treball domèstic.

Índex:

  1. El legat de l’esclavitud: models per una nova feminitat
  2. El moviment antiesclavista i el neixement dels drets de les dones
  3. La classe i la raça en els principis de la campanya pels drets de les dones
  4. El racisme en el moviment sufragista de les dones
  5. El significat de l’emancipació per les dones negres
  6. Educació i liberació des de la perspectiva de les dones negres
  7. El sufragi  femení a principis del segle XX: la progressiva influencia del racisme
  8. Les dones negres i el moviment dels clubs
  9. Dones obreres, dones negres i la història del moviemnt sufragista
  10. Dones comunistes
  11. Violació, racisme i el mite del violador negre
  12. Racisme, control de la natalitat i drets reproductius
  13. El treball domèstic arriba al seu final: una perspectiva de clase

El llibre el podeu trobar per internet, o aprofitar l’edició a preu econòmic feta per Arran.