apunts suscitats per: https://twitter.com/Informatica_CGT/status/502556524812976128
Sindicats…
Com totes les lluites socials ‘parcials’ en la nostra societat capitalista, la lluita sindical és una lluita eminentment reformista (lluita per millores dins del sistema). Ara bé, a diferència d’altres té un gran potencial per convertir-se en quelcom més que una lluita per millores concrets. Aquesta particularitat li confereix el fet d’estar ubicada al nucli de la producció, on s’expressa amb més força la contradicció capital-treball. Per aquest motiu, els i les revolucionaries, treballem per convertir-la en una lluita política i de trencament amb el sistema capitalista.
El sindicat, i especialment el sindicat combatiu, és una eina tremendament útil pels treballadors i treballadores i la seva lluita d’emancipació. Aplicant la màxima d'”anàlisi concret en la situació concreta” es deriva que qui treballi ha d’estar sindicat com a eina d’autodefensa i d’ofensiva per les nostres vides i encontra de l’explotació.
Cooperatives…
Per desmuntar un mite, més enllà del que s’empenyin a dir els “militants cooperativistes” de les grans cooperatives, en les cooperatives pot existir i existeix explotació, segurament prenent formes més complexes que en una empresa capitalista clàssica.
Entesa com apropiació de plusvalia l’explotació existeix quan hi ha treball assalariat en el si de la cooperativa, com en el si de qualsevol empresa capitalista. Ara bé, el fet de que siguin els treballadors propietaris de l’empresa (que no sempre dels mitjans de producció) fa que haguem de considerar una segona forma.
En inserir una cooperativa en el mercat capitalista i sotmetre-la a les seves forces i pressions, una cooperativa (igual que una pime o un autònom) pot acabar veient-se amb poca o nul·la capacitat de negociació amb els altres agents. D’aquesta manera les condicions de treball no les poden determinar els i les treballadores, sinó que venen imposades per la necessitat de vendre. Apareix l’apropiació o l’extracció de valor generat per la cooperativa a través de dinàmiques del “marcat”, dit ras i curt, treballar per menys del que val la pròpia feina per poder-la vendre. És una situació amb forts paral·lelismes amb la necessitat de vendre la força de treball al capital per poder subsistir. Aquesta problemàtica és la causa més típica de l’autoexplotació.
La batalla…
Arribats a aquest punt la pregunta seria, com es lluita contra aquestes formes d’explotació dins del coopertivisme actual?
És clar que per lluitar contra l’explotació típicament capitalista en el si del cooperativisme cal l’organització dels treballadors (a.k.a. sindicat). També cal dir que l’acció sindical s’ha d’adaptar al context i tenir en compte les dinàmiques (suposadament) més democràtiques d’una cooperativa i els mecanismes dels que si que es disposa i no es disposen en una empresa de propietat no col·lectiva.
Pel que fa a la apropiació o extracció de valor l’acció s’ha de dur en dues línies d’actuació. Una d’organitzativa interna per fer front a aquesta explotació amb l’eina més directe de la que es disposa: la pròpia cooperativa en mans dels treballadors. La segona és clarament l’acció social o militància política per canviar de base la nostra societat per defensar les nostres vides.
Dit això i responent a la pregunta (amb segones) que motiva el post:
@julimestieri Una pregunta: Els treballadors hem d’estar sindicats? 😉
— Informática CGT (@Informatica_CGT) August 21, 2014
la resposta és que clarament si, quan l’anàlisi concret de la situació concreta corrobori que es tracta d’una eina efectiva de lluita (revolucionària). El que he intentat exposar més amunt és que pot ser que en casos com el d’algunes cooperatives no és aplicable una translació.
Per acabar és indispensable mencionar el que alguns dels sindicats més combatius com la CGT o la COS estan començant a recuperar i que dona una altre dimensió al tema. Parlo del sindicalisme entès des d’una visió d’acció social, com a eina de lluita de classe més enllà del lloc de treball. Una visió de sindicalisme totalment necessària que basa la seva força en la solidaritat de classe, és la principal eina per lluitar en nous contextos d’explotació (autònoms, pimes, temporalitat…).
Si bé des dels sindicats s’ha d’exercitar aquesta lluita, també és cert que no és un àmbit exclusiu del sindicalisme i que la tendència és que cada vegada més gent es sumi a les accions individualment o des d’altres organitzacions rupturistes. Així doncs la lluita pel canvi de base s’ha de donar, però es dona tant des dels sindicats combatius com des d’altres organitzacions de classe.
Espero que aquests apunts puguin servir per suscitar un debat entre companyes.
Julià Mestieri (@julimestieri)