Notes de la meva intervenció a l’acte d’Arran del dia 6 de febrer al C.P. La Guitza.

Comparteixo els apunts sobre tàctica i estratègia després de comprovar l’escassetat de materials d’introducció a aquests conceptes per la praxis revolucionaria, així com al de la Unitat Popular -que era el tema de la xerrada-, més enllà dels Quaderns d’educació popular de Marta Harnecker.

Els conceptes de tàctica i estratègia són eines conceptuals que permeten ordenar l’acció per la consecució d’uns objectius donats. Aplicables en múltiples àmbits com per exemple el militar són de gran utilitat alhora de pensar la praxis de la política revolucionària. Els presentem seguint la metàfora d’un camí:

• Objectius: És el lloc al que volem arribar en última instància, el objectiu últim pel que treballem o pel que ens proposem fer un pla de treball o estratègia. Podria ser per exemple transformar la societat en més justa, acabar amb l’explotació de l’home per l’home…
• Estratègia: El camí que ens marquem seguir per arribar al nostre objectiu. Poden haver-n’hi diferents, més llargs o més curts, més planers o menys, i també alguns que es perdin dins del bosc. Compren doncs el conjunt d’anàlisis i plans que organitzem per ordenar la nostra intervenció política, poden anar des de la lluita armada a la conquesta de les institucions, passant per la unitat popular.
• Tàctica: Cada un dels passos que donem en el camí marcat, cada etapa que recorrem. Compren el conjunt d’accions con cretes que duem a terme. Accions concretes, aliances teixides, fronts electorals, espais unitaris de lluita… son exemples de tàctiques a seguir.

Evidentment per la consecució de uns objectius donats podem desenvolupar estratègies simultànies, paral·leles en diversos fronts. Així mateix també ens podem marcar objectius parcials.

Com veieu pràcticament per cada objectiu o cosa que vulguem fer a la vida podem tenir una estratègia i una tàctica. El trident objectius-estratègia-tàctica no són categories absolutes, sinó eines que ens ajuden a pensar i estructurar la nostra pràctica política.

Ambperò cal diferenciar. Els objectius són fruit de la voluntat, individual o col·lectiva, en canvi la estratègia i la tàctica son fruit de l’anàlisi de conjectura, històric, sociològic…

Així doncs, recapitulant pràcticament podem entendre que com a organitzacions polítiques amb uns objectius definits hem d’elaborar estratègies i tàctiques necessàries per aconseguir-los. L’elecció de l’estratègia correcte és el resultat d’un bon anàlisis de la situació i d’una bona lectura política del moment.